La xarxa hidrogràfica catalana es divideix en tres grans sectors: un vessant occidental, o de l'Ebre, un vessant oriental, format per rius menors que van desembocant al Mediterrani al llarg del litoral català, des del Pirineu al Delta de l'Ebre; i un vessant septentrional, format per rius que des del Pirineu davallen vers el Rosselló i Aquitània. Catalunya té una relativa riquesa en aigües subterrànies, actualment prop del 50% dels regadius del vessant oriental es proveeix amb recursos hídrics subterranis.

La xarxa hidrogràfica del Maresme està constituïda per la Tordera i per diverses rieres que tallen perpendicularment la comarca i donen personalitat al paisatge. Mentre que la Tordera i alguns trams de la riera de Pineda, la riera de Vallalta i la riera d'Argentona són cursos permanents d'aigua, la resta roman eixuta durant la major part de l'any, i a la primavera i tardor, quan les pluges són més abundants, provoquen el fenomen de les rierades, agreujat pel fet d'utilitzar aquestes per col·locar-hi diferents infraestructures, per impermeabilitzar la llera amb asfalt i formigó i per la pràctica desaparició de la vegetació de ribera. La permeabilitat del substrat saulonenc fa que una part important dels recursos hídrics de la comarca circuli subterràniament formant els aqüífers, veritables reserves d'aigua per a la comarca. Aquests avui en dia estan sobreexplotats i pateixen greus problemes derivats de l'activitat humana.

El proveïment d'aigua potable per part dels pobles de la comarca és de dos tipus: l'Alt Maresme,fins a Arenys de Mar es proveeix de l'aqüífer de la Tordera principalment, mentre que la resta de la comarca ho fa de l'aigua del Ter.

Amb la col.laboració